[...aprofitant l'avinentesa del Centenari del naixement de Salvador Espriu, també...]
Al prat de l'herba molla
hi ha verí d'escurçó:
s'emplenaran de sobte
aquests meus ulls de mort
Salvador ESPRIU.
...Però em defenso
De la fam
Del feroç Drac
Amb les paraules
Que ressonen
En l'atzucac
De la nit.
Deixo allunyats
Tant l'enveja
Com el verí,
Perquè, en el torb,
La seva ira
Pugui morir
Sens despit.
Só la falena
Qui recapta
El brut argent
Del miserable
I de la meva
Ombra morent.
Sóc bufó
D'humil, morta
Cort de reis orbs,
On el voraç
Drac la gana
No apaga mai?
Surto del jaç
D'escurçó
Per a caure
En les urpes
Del repulsiu
Monstre: remou
Mes entranyes
I encén, aspriu,
El seu foc,
Cremant vilment
La veu calma
De l'esvoranc,
El sord cadí
De la cruesa
Del crim de sang
Del badoc.
Fa rendir-me
La feixugor
De ses sentors,
Que m'envolten
I es tornen
Negres voltors
Del fals Drac,
Que lentament
Mengen, nafren
El fetge sa.
El meu turment
Serà odi,
Udol del ca
Més manyac,
Esdevingut
Llop per a atacar
L'home del sac.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada