Rebràs
el correu amb la nova proposta de la Lliga. Aquesta jornada
t'imposaran escriure sobre progrés. Arran d'un reportatge, se
t'acudirà la història d'un adolescent congolès que es guanya la
vida en una mina de coltan. Plasmaràs al paper les penúries, els
sacrificis d'aquell vailet, que anomenaràs Bene o Koffi, d'uns
tretze anys. Reflectiràs en cada frase les cabòries d'un noi que,
abans de descobrir la joia de viure, ja està cansat de lluitar i de
guanyar una misèria a canvi d'aquest mineral. Li faràs picar entre
els riscs de l'asfíxia i el límit de la claustrofòbia, en forats
cavats a la muntanya, mentre pensa en un mòbil i en una tauleta,
gràcies als primers guanys i a la cobdícia del progrés, vista en
cartells publicitaris pels carrers de Lusamba. Et bullirà la idea
dins del magí i l'entrellaçaràs amb allò que has copsat,
bocabadat, davant del televisor. Gairebé desistiràs, per poc
versemblant o per la ubicació tan llunyana, però encara falten dies
per al final del termini. Reposaràs l'esbós mental i, a l'endemà,
potser veuràs més clar l'argument. Només són dues-centes
paraules, sense cap altra dificultat o handicap. Però no podràs
adormir-te, que el temps també progressa i transcorre...
1 comentari:
Preocupaciones (o Penurias)
Recibirás el correo con la nueva propuesta de la Lliga. Esta jornada te impondrán escribir sobre progreso. A raíz de un reportaje, pensarás la historia de un adolescente congoleño que se gana la vida en una mina de coltán. Plasmarás en el papel las penurias, los sacrificios de aquel muchacho, al que llamarás Bene o Koffi, de unos trece años. Reflejarás en cada frase las preocupaciones de un chico que, antes de descubrir la alegría de vivir, ya está cansado de luchar y de ganar una miseria a cambio de este mineral. Le harás picar entre los riesgos de la asfixia y el límite de la claustrofobia, en agujeros cavados en la montaña, mientras piensa en un móvil y en una tablet, gracias a las primeras ganancias y a la codicia del progreso, vista en carteles publicitarios en las calles de Lusamba. Te hervirá la idea dentro del coco y la entrelazarás con lo que has captado, boquiabierto, frente al televisor. Casi desistirás, por poco verosímil o por la ubicación tan lejana, pero todavía faltan días para el final del plazo. Reposarás el boceto mental y, al día siguiente, tal vez verás más claro el argumento. Solamente son doscientas palabras, sin otra dificultad o handicap. Pero no podrás despistarte, que el tiempo también progresa y transcurre...
d.
Publica un comentari a l'entrada