Amb una jubilació i els seixanta-set
anys acabats d'estrenar, en Melquíades sap què li manca a partir
d'ara fins a la centúria. Demanarà a la família que l'internin en
una residència de gent gran i, així, tampoc no els resultarà una
càrrega. Per molta autonomia i suficiència que tingui actualment.
La viduïtat l'ha obligat a treure's les castanyes del foc en
qüestions domèstiques. A banda d'aquesta condició sine qua non,
farà ús del carnet de la Biblioteca Pública per refrescar la
història del darrer segle. No té la sort d'haver conegut a cap
personatge il·lustre, a excepció dels que han vingut convidats per
la colla de l'Ateneu, és a dir, poetes i escriptors més o menys
consagrats de la comarca i rodalies. Rumiarà també els anys en què
ha gaudit de les visites al Camp Nou, però no recorda, ara mateix,
cap anècdota personal al voltant de cap jugador o entrenador, i això
que sap força alineacions.
Amb cinquanta-quatre anys d'experiència
laboral en el funcionariat, el més proper que ha estat dels
explosius ha estat en les revetlles de Sant Joan. No li fa por la
pólvora ni el foc, però és poc comú trobar-se cartutxos de
dinamita o paquets d'amonal o de goma-2. Tot canviaria si hagués
nascut a la conca minera d'Astúries, però no és el cas, que ell és
del Vallès que reivindicava el poeta. Ell només ha vist tres turons
que fan una serra, quatre pins escassos, tot i ser un bosc espès...
Sempre els ha confegit un aire nostàlgic, a aquestes corrandes de
Pere Quart. Sobretot ara, que és a la Ciutat Comtal, i des de la
finestra no albira ni un bri d'aquells paisatges gaudits durant la
infantesa.
Amb trenta-tres anys de marge, abans
d'arribar al centenari, es creu capaç de memoritzar dates i
successos, inclús podrà posar-hi més pa que formatge quan inclogui
gent famosa i influent. Qui posarà en dubte la paraula d'un vell
xaruc que ha complert el segle i que ha fugit per la finestra d'una
Residència? Potser si la narrés amb un nom estranger, o suec, si
més no...
1 comentari:
Centuria (o Anécdotas de Residencia)
Con una jubilación y los sesenta y siete años recién estrenado, Melquíades sabe qué le falta a partir de ahora hasta la centuria. Pedirá a la familia que le internen en una residencia de ancianos y, así, tampoco les resultará una carga. Por mucha autonomía y suficiencia que tenga actualmente. La viudedad le ha obligado a sacarse las castañas del fuego en cuestiones domésticas. Aparte de esta condición sine qua non, hará uso del carné de la Biblioteca Pública para refrescar la historia del último siglo. No tiene la suerte de haber conocido a ningún personaje ilustre, a excepción de los que han venido invitados por el grupo del Ateneo, es decir, poetas y escritores más o menos consagrados de la comarca y alrededores. Pensará también los años en los que ha disfrutado de las visitas al Camp Nou, pero no recuerda, ahora mismo, ninguna anécdota personal en torno a ningún jugador o entrenador, y eso que sabe bastante alineaciones.
Con cincuenta y cuatro años de experiencia laboral en el funcionariado, lo más cercano que ha sido de los explosivos ha estado en las verbenas de Sant Joan. No le da miedo la pólvora ni el fuego, pero es poco común encontrarse cartuchos de dinamita o paquetes de amonal o de goma-2. Todo cambiaría si hubiera nacido en la cuenca minera de Asturias, pero no es el caso, que él es del Vallès que reivindicaba el poeta. Él sólo ha visto tres cerros que hacen una sierra, cuatro pinos escasos, a pesar de ser un bosque espeso... Siempre les ha dado un aire nostálgico, a estas corrandas de Pere Quart. Sobre todo ahora, que vive en la Ciudad Condal, y desde la ventana no vislumbra un ápice de aquellos paisajes disfrutados durante la niñez.
Con treinta y tres años de margen, antes de llegar al centenario, se cree capaz de memorizar fechas y sucesos, incluso podrá poner más pan que queso cuando incluya gente famosa e influyente. ¿Quién pondrá en duda la palabra de un viejo chocho que ha cumplido el siglo y que ha huido por la ventana de una Residencia? Quizás si la narrara con un nombre extranjero, o sueco, por lo menos...
d.
Publica un comentari a l'entrada