Somriu tristament. Davant dels blocs de notes plens de fórmules,
sent la buidesa del treball conclòs i la claredat de trobar-se en un
atzucac encara més fosc que en començar les indagacions. És
metòdic i, amb els reptes personals, s'aguditza la seva metodologia.
Per això, ha respost els interrogants i les excepcions possibles,
perquè cap equació no pugui ser refutada per l'auditori. Ara, però,
empassa saliva mentre redacta la presentació del seu teorema sobre
la lògica de la contradicció. Perquè s'adona que ha treballat
endebades, al voltant del que ja no existeix, segons els seus càlculs
exactes. Tota una paradoxa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada