Potser sigui així la vida. Néixer a
l'ombra del formiguer i créixer fins a l'edat en què els somnis
s'han esvaït com sucre en l'aigua i sols resta la grisor d'empènyer
els dies amb l'esforç i la suor, esclaus d'una feina que, a la
llarga, no omple. Trescar per camins desconeguts i aprendre a evitar
els perills. Aventurar-se, junt amb els congèneres, a la recerca de
menjar i tornar a encauar-se abans que els capricis incendiaris de
quatre polítics ens cremin la llibertat amb el foc i el pes de la
llei feta trampa. O potser ens hagin venut la fal·làcia metafòrica
de la filera de formigues assetjades per un parell de marrecs per
obligar-nos a viure d'aquesta manera esclava. Sense queixes, dins de
la gàbia, i muts.
1 comentari:
Congéneres (o Falacias metafóricas)
Quizás sea así la vida. Nacer a la sombra del hormiguero y crecer hasta la edad en que los sueños se han desvanecido como azúcar en el agua y solamente queda el gris de empujar los días con el esfuerzo y el sudor, esclavos de un trabajo que, a la larga, no llena. Andar por caminos desconocidos y aprender a evitar los peligros. Aventurarse, junto con los congéneres, en busca de comida y volver a cobijarse antes de que los caprichos incendiarios de cuatro políticos nos quemen la libertad con el fuego y el peso de la ley hecha trampa. O quizás nos hayan vendido la falacia metafórica de la hilera de hormigas acosadas por un par de chiquillos para obligarnos a vivir de esta manera esclava. Sin quejas, dentro de la jaula, y mudos.
Publica un comentari a l'entrada