Parsimònia (o Brutícia)[La paraula que et menjaries a petons {serenor}]

Amb tota la serenor del món, esbandeix un cop més el pal de fregar, que ja no recull res més. Aviat també caldrà canviar de nou l'aiguabarreig i repetir el procés d'omplir el cubell d'aigua calenta perquè, juntament amb el detergent d'essència de llimona i pi, la brutícia i les taques desapareguin i no impregnin més el terra del rebedor i, quan ja es trobi en l'horari per poder llençar les escombraries, baixarà els dos sacs en què hi ha encabit a corre-cuita tot l'embalum generat. La infusió de rooibos es refreda al marbre de la cuina, aquesta no la perdona mai, ni quan rep les molestes trucades al porter electrònic o al telèfon fix. Llavors sap que és el moment més relaxant que pugui imaginar, quan s'asserena del tràfec de la vida de jubilat i quan respira fondo, arrepapat a la seva butaca preferida.

Avui, però, han gosat destorbar-lo, fins al seu replà d'escala, aquells testimonis de Jehovà amb els fascicles pamfletaris que tant detesta i que tantes vegades els ha repetit que no vol ni veure. I un rampell és un rampell, inclús quan el mastegot deixat caure n'ha desnucat un, i la traveta per interceptar la fugida de l'altre ha provocat una confabulació de l'atzar perquè el seu cap hagi topat amb el voraviu esmolat del moble mirall i el desenllaç hagi estat fatídic. Per no esmentar l'escampall llefiscós que ara ha de recollir. Amb tota la serenor del món, perquè ell, de tranquil·litat i de parsimònia i de calma, en sap un tou...